Attention is the only form of generosity that is left to us.

20.202 - Taller de dibuix i expressió gràfica - Aula 1

Públic

Bon vespre, he explorat entre el carbonet, el llapis, el bolígraf, l’aquarel·la i la tinta xina.

20.210 - Taller d'escultura i pràctiques espacials - Aula 1

Públic

Aquest matí he començat el muntatge de la insta·lació i com et comentava responent a l’anterior post, trobo que el material ha adquirit una nova dimensió, a part de desdibuixar els limits espaials,  per la seva pròpia materialitat. Els plecs i el fet de no estar perfectament tensat fa que es creï una sensació aquosa, líquida, una aparença pictòria. A més el cos en l’espai rep sensacions tèrmiques depnent l’hora del dia i el temps.

Aquesta tarda acabo de fer més part del terra i parets mitjanes i ja pujaran els i les veïnes, que poden veure-la durants 3 dies des d’avui.

20.210 - Taller d'escultura i pràctiques espacials - Aula 1

Públic

Entrego amb retràs el primers esbossos d’organització de la proposta.
Principalment treballare amb paper MYLAR i cinta americana. (possibilitat de quadrats de gespa artificial)

Aqui una simulació del possible resultat:

Ja he fet la consulta al Forum de materialitat i copio mateix text per preguntar-vos què en penseu.

Calculant els materials per forrar terra i parets de manera que tot quedi reflectit, he trobat que l’opció més econòmica i pràctica és el paper MYLAR (les mantes tèrmiques). Tot i ser un material molt assequible, té l’inconvenient que és ultra fi i, si es trepitja directament, es pot ratllar o trencar amb facilitat, fet que xoca amb la idea inicial de transitar lliurement per l’espai.

Per resoldre-ho, ahir vaig pensar a introduir-hi uns quadrats de gespa artificial de 40×40 cm a mode de xarranca o «píxels» que flotessin sobre el cel reflectit, assegurant així la durabilitat del recorregut.

Però, donant-hi voltes, no em convenç del tot. La idea inicial era buscar la desmaterialització total del terra, la sensació de vertigen, de volar… i la gespa trenca aquesta il·lusió. Per això m’estic plantejant fer-ho sense la gespa: demanar a la gent que hi camini descalça i acceptar el caràcter efímer de la instal·lació. Que el material es vagi desgastant, arrugant o mutant amb el pas de la gent pot ser, precisament, el que acabi de donar sentit a l’experiència.

Com ho veus tu aquest canvi de rumb conceptual?

20.210 - Taller d'escultura i pràctiques espacials - Aula 1

Públic

Disculpes a tothom, no he pogut fer les entregues abans, aixi que em limito a presentar aquesta proposta i tirar-la endavant, aviam què en penseu. Gràcies.